Introducció. Ingúixia (Ghalghai en ingúix) és una petita nació del nord del Caucas que, malgrat les seves reduïdes dimensions demogràfiques i territorials, ha sabut conservar la seva especificitat, davant de veïns molt més grans i poderosos. Part de Rússia des del segle XIX, Ingúixia es va constituir com a república en el moment de la caiguda de la Unió Soviètica. D’ençà, ha patit una creixent inestabilitat que està lluny de resoldre’s.

Política. Ingúixia no té un veritable sistema polític independent de Rússia. En teoria, el sistema vigent és una democràcia multipartidista, però a la pràctica hi ha molts indicis que les eleccions són manipulades per afavorir el partit del president i del primer ministre russos, Rússia Unida. Així doncs, el debat polític a Ingúixia té lloc totalment al marge dels partits oficials. Normalment s’expressen tres tendències: l’oficialista, partidària d’un control més o menys rígid de Rússia sobre Ingúixia; la federalista, amb representants com l’expresident ingúix Ruslan Àuixev, que vol una política pròpia per a Ingúixia i autònoma de Moscou; i per últim, la independentista, ja sigui laica i exclusivament ingúixia, o bé religiosa i pancaucàsica.

Claus d’actualitat. Ingúixia ha viscut els darrers anys una greu situació de violència, en què les violacions dels drets humans han estat constants i que han inclòs l’assassinat de periodistes crítics amb el Kremlin i amb els líders locals. Davant del descontrol generat durant la presidència de Murat Ziàzikov, el president rus va fer-lo dimitir i el va substituir per un militar ingúix, Iunus-bek Ievkúrov, a qui els rebels islamistes van provar de matar el juny de 2009.

Més: Notícies sobre Ingúixia

Història. El poble ingúix ha ocupat el territori d’Ingúixia almenys des de fa dos mil·lenis. Cristianitzats primer i islamitzats més tard, els ingúixos van ser incorporats per Rússia durant el segle XIX. En època soviètica van ser units als txetxens per formar una república autònoma. El 1944 Stalin els va deportar a l’Àsia Central i Sibèria acusant-los de col·laborar amb els nazis. El 1957 van poder tornar a Ingúixia, que en el moment de la dissolució de l’URSS es va separar de Txetxènia i va constituir la seva pròpia república.

Llengua. Territorial: ingúix. Oficial: rus, ingúix. La llengua pròpia d’Ingúixia és l’ingúix, que parla bona part de la població del país. Tot i que és llengua oficial segons la Constitució de la república, la realitat és que l’idioma es troba en situació de desavantatge davant del rus, que és la llengua usada preferentment a l’administració i al sistema escolar.