Introducció. Ingúixia (Ghalghai en ingúix) és una petita nació del nord del Caucas que, malgrat les seves reduïdes dimensions demogràfiques i territorials, ha sabut conservar la seva especificitat, davant de veïns molt més grans i poderosos. Part de Rússia des del segle XIX, Ingúixia es va constituir com a república en el moment de la caiguda de la Unió Soviètica. D’ençà, ha patit una creixent inestabilitat que està lluny de resoldre’s.
Política. Ingúixia no té un veritable sistema polític independent de Rússia. En teoria, el sistema vigent és una democràcia multipartidista, però a la pràctica hi ha molts indicis que les eleccions són manipulades per afavorir el partit del president i del primer ministre russos, Rússia Unida. Així doncs, el debat polític a Ingúixia té lloc totalment al marge dels partits oficials. Normalment s’expressen tres tendències: l’oficialista, partidària d’un control més o menys rígid de Rússia sobre Ingúixia; la federalista, amb representants com l’expresident ingúix Ruslan Àuixev, que vol una política pròpia per a Ingúixia i autònoma de Moscou; i per últim, la independentista, ja sigui laica i exclusivament ingúixia, o bé religiosa i pancaucàsica.
Claus d’actualitat. Ingúixia ha viscut els darrers anys una greu situació de violència, en què les violacions dels drets humans han estat constants i que han inclòs l’assassinat de periodistes crítics amb el Kremlin i amb els líders locals. Davant del descontrol generat durant la presidència de Murat Ziàzikov, el president rus va fer-lo dimitir i el va substituir per un militar ingúix, Iunus-bek Ievkúrov, a qui els rebels islamistes van provar de matar el juny de 2009.
Història. El poble ingúix ha ocupat el territori d’Ingúixia almenys des de fa dos mil·lenis. Cristianitzats primer i islamitzats més tard, els ingúixos van ser incorporats per Rússia durant el segle XIX. En època soviètica van ser units als txetxens per formar una república autònoma. El 1944 Stalin els va deportar a l’Àsia Central i Sibèria acusant-los de col·laborar amb els nazis. El 1957 van poder tornar a Ingúixia, que en el moment de la dissolució de l’URSS es va separar de Txetxènia i va constituir la seva pròpia república.
Llengua. Territorial: ingúix. Oficial: rus, ingúix. La llengua pròpia d’Ingúixia és l’ingúix, que parla bona part de la població del país. Tot i que és llengua oficial segons la Constitució de la república, la realitat és que l’idioma es troba en situació de desavantatge davant del rus, que és la llengua usada preferentment a l’administració i al sistema escolar.

Ubicació geogràfica: Europa oriental. Ingúixia ocupa una estreta franja de territori que s'allarga des de les terres baixes de la plana del riu Terek fins als cims de la serralada del Caucas, enclavada entre Ossètia i Txetxènia.
Superfície: 4.300 km2 (3.600 pertanyen a la República d'Ingúixia i els 700 restants a la meitat del districte de Prigorodni, territori ingúix administrativament osseta)
Població: 492.000 habitants (dades oficials de 2007; només inclou la població de la República d'Ingúixia. Els habitants de les zones ingúixes de Prigorodni són unes poques desenes de milers més)
Capital: Magàs
Altres ciutats importants: Näsara (Nazran), Magalbike (Malgobek), Karabulak
Una guia de les nacions sense estat i pobles minoritzats del món.
Ofereix informació bàsica sobre les nacions, completada amb explicacions de fons sobre la història, llengua i organitzacions de cadascuna.
Actualment tenim llistades una quarantena de nacions, i treballem perquè constantment hi hagi noves incorporacions i actualitzacions. Consulteu la llista completa a la portada de la Naciopèdia.
Algunes de les fonts principals de què es nodreix la Naciopèdia per a l’elaboració dels seus continguts són:
Informes sobre conflictes i processos de pau d’organismes com l’International Crisis Group, la Chatham House, l’Escola de Cultura de Pau o el Berghof Center.
Les informacions sobre llengües es basen sobretot en les dades de L’aménagement linguistique dans le monde (complet estudi sobre les polítiques lingüístiques de tots els Estats), Mercator (dret i legislació lingüístics del continent europeu i la Mediterrània) i Euromosaic (informes de bona part de les llengües minoritzades de l’Europa dels 25).
També s’obtenen informacions generals d’enciclopèdies com Encylopaedia Britannica i Wikipedia.