Introducció. El Turquestan Oriental (Sherqiy Türkistan en uigur) és un territori de més de dos milions de quilòmetres quadrats. El principal poble que hi habita és l’uigur, que està emparentat històricament amb altres pobles del centre de l’Àsia, tant pel que fa a l’ús d’una llengua turquesa com per la pràctica de l’islam. Els kazakhs, els kirguisos i els mongols viuen a algunes zones perifèriques del Turquestan Oriental. El país està controlat per la República Popular de la Xina, que l’anomena Xinjiang Uigur i que hi manté una administració teòricament autònoma.

Política. Al Turquestan Oriental, tota la política està controlada pel Partit Comunista de la Xina, que prohibeix la democràcia i el pluralisme polític. Les autoritats xineses persegueixen els dissidents uigurs i, sobretot, utilitzen l’existència d’alguns moviments armats de caràcter islamista, per negar tota legitimitat al moviment nacional uigur.

Claus d’actualitat. Mesos abans de la celebració dels Jocs Olímpics de Pequín el 2008, es van produir diverses morts de presumptes terroristes uigurs i de policies xinesos. Va ser un presagi de l’onada de violència que va sacsejar el Turquestan Oriental el 2009, quan uns enfrontaments entre manifestants uigurs i policies van provocar almenys 140 morts. Els manifestants protestaven contra la discriminació contra els uigurs, però la Xina va dir que les manifestacions eren de caràcter terrorista i separatista.

Més: Notícies sobre el Turquestan Oriental

Història. Al primer mil·leni de la nostra era, tant els xinesos com els pobles turquesos van controlar diverses parts de l’actual Turquestan Oriental. Els uigurs van establir un imperi a la zona entre els segles VIII i IX. Molts segles després, els manxús van controlar el país i el van incorporar al seu imperi xinès. L’any 1867 els uigurs van proclamar un efímer estat independent, que fou reincorporat a la Xina. El 1944 van ser els kazakhs els qui van proclamar la independència en una part del territori del Turquestan. Cinc anys després, però, la Xina va recuperar el control de la zona.

Llengua. Territorials: uigur, kazakh, kirguís, mongol, dongxiang, tadjik, xibe. Oficials: xinès i uigur. La llengua uigur, històricament la més estesa al Turquestan Oriental, es veu avui en una situació de greu minorització davant de la llengua oficial de l’Estat, el xinès. Com passa al Tibet amb el tibetà, els xinesos d’ètnia han, que s’han instal·lat en massa al Turquestan Oriental durant les darreres dècades, ignoren l’uigur. Aquest fet provoca que els uigurs es vegin forçats a usar el xinès amb els han, que ocupen llocs destacats en l’àmbit econòmic i administratiu.