Introducció. Gal·les (Cymru, en gal·lès) és una de les tres nacions celtes de l’illa de la Gran Bretanya i una de les nacions reconegudes dins del Regne Unit. País amb una identitat molt forta i ben definida, Gal·les viu des de fa dècades un procés de ressorgiment nacional que passa per la recuperació de la seva llengua, el gal·lès, així com per la reivindicació (i, el 1998, consecució) de l’autonomia.
Política. Gal·les gestiona el seu autogovern a través de l’Assemblea Nacional i del Govern, dues institucions creades el 1998. L’Assemblea té capacitat de legislar sobre algunes matèries concretes dins dels camps de l’agricultura, els esports, l’educació, els transports, l’economia o la llengua. Les materies estan especificades en la Llei del Govern de Gal·les de 2006. Generalment, a l’Assemblea hi ha representats quatre partits: tres d’unionistes (laboristes, conservadors i socialdemòcrates) i un d’independentista (Plaid Cymru).
Claus d’actualitat. El Govern gal·lès actual, una coalició dels laboristes i del Plaid Cymru, va acordar el 2007 l’organització d’un referèndum perquè l’Assemblea pugui aprovar lleis sense haver de passar per Westminster. El 2009, un informe oficial va aconsellar que Cardiff tingui aquesta capacitat legislativa. L’acord per convocar la votació es va assolir el febrer de 2010. En el camp lingüístic, el Govern de Gal·les intenta aprovar una nova llei que doni més drets als parlants del gal·lès, per la qual cosa el 2009 va demanar a Londres que li transfereixi la competència per legislar sobre el tema. L’idioma, des de 2008, es pot parlar al Consell de la UE.
Història. Al segle XII, Llywelyn Fawr va dominar bona part de Gal·les, en una època d’esplendor per a la llengua del país. Al XIII, però, Eduard I d’Anglaterra va conquerir Gal·les i va annexionar el país a la seva corona. Malgrat la revolta antianglesa i antifeudal del segle XV, dirigida per Owain Glyndwr, el país va romandre sota domini anglès durant els segles a venir. Als anys 1920 va començar a sorgir un moviment nacionalista que acabaria desembocant en la petició de l’autonomia a partir de la dècada de 1950. L’any 1997, finalment, es va celebrar un referèndum en què Gal·les va optar per esdevenir autònom.
Llengua. Territorials: gal·lès i anglès. Oficial: anglès. La llengua pròpia del país és el gal·lès, la més parlada de la branca britònica de les llengües celtes. Compta amb una de les tradicions literàries més antigues d’Europa, amb manifestacions com l’Eistedfodd, un certamen que ja se celebrava a l’època medieval. Molt desprestigiada i discriminada durant segles pel Regne Unit, la llengua gal·lesa va viure un procés de reviscolada durant el segle XX. Actualment, la societat gal·lesa reclama una major protecció i difusió per a l’idioma.

Ubicació geogràfica: Europa occidental. El territori gal·les ocupa una península a l'oest de l'illa de la Gran Bretanya, entre el canal de Bristol, el canal de Sant Jordi i el mar d'Irlanda, amb la badia de Cardigan.
Superfície: 20.779 km2
Població: 3.004.600 habitants (estimació oficial de 2008))
Capital: Caerdydd (Cardiff)
Altres ciutats importants: Abertawe (Swansea), Casnewydd-ar-Wysg (Newport), Aberystwyth
Una guia de les nacions sense estat i pobles minoritzats del món.
Ofereix informació bàsica sobre les nacions, completada amb explicacions de fons sobre la història, llengua i organitzacions de cadascuna.
Actualment tenim llistades una quarantena de nacions, i treballem perquè constantment hi hagi noves incorporacions i actualitzacions. Consulteu la llista completa a la portada de la Naciopèdia.
Algunes de les fonts principals de què es nodreix la Naciopèdia per a l’elaboració dels seus continguts són:
Informes sobre conflictes i processos de pau d’organismes com l’International Crisis Group, la Chatham House, l’Escola de Cultura de Pau o el Berghof Center.
Les informacions sobre llengües es basen sobretot en les dades de L’aménagement linguistique dans le monde (complet estudi sobre les polítiques lingüístiques de tots els Estats), Mercator (dret i legislació lingüístics del continent europeu i la Mediterrània) i Euromosaic (informes de bona part de les llengües minoritzades de l’Europa dels 25).
També s’obtenen informacions generals d’enciclopèdies com Encylopaedia Britannica i Wikipedia.