Introducció. Nova Caledònia (Kanaky, denominació local derivada de «kanak», adjectiu que designa la població melanèsia de Nova Caledònia) és un dels territoris autònoms que la República Francesa manté a l’oceà Pacífic. La seva població està formada per grups provinents d’arreu del món, i compta amb dos grups principals: els canacs (poblacions melanèsies que ja habitaven Nova Caledònia abans de la colonització) i els caldoches, descendents dels europeus assentats al territori des del XIX. Hi ha grups demogràficament més petits, com els polinesis i els asiàtics.

Política. Nova Caledònia disposa dels seus propis govern i assemblea, que gestionen un nombre limitat d’assumptes interns. L’espectre polític caledonià està força polaritzat. D’una banda existeixen els partits canacs, la majoria dels quals són d’esquerres i propugnen la independència de Nova Caledònia, i que històricament han patit grans divisions entre ells. De l’altra hi ha les formacions dels caldoches, sovint conservadores i defensores del manteniment del país dins de la República Francesa.

Claus d’actualitat. Els partits independentistes van reforçar la seva presència a l’Assemblea de Nova Caledònia a les eleccions de 2009, quan van sumar prop del 40% dels escons. Poc després dels comicis va produir-se una onada de violència arran de la detenció de sis sindicalistes canacs. El líder dels sindicalistes, Gérard Jodar, no va ser alliberat fins al gener de 2010, un procés que el principal sindicat canac ha aprofitat per acusar França de mantenir un sistema colonial a Nova Caledònia.

Més: Notícies sobre Nova Caledònia

Història. A mitjan segle XIX França va iniciar el seu control sobre Nova Caledònia i les illes de la Lleialtat, llavors poblades exclusivament per canacs melanesis. Els francesos van imposar un règim de discriminació i opressió contra els canacs i van explotar econòmicament el territori. Fins al 1957 no es va crear una assemblea caledoniana, triada per sufragi universal. A la dècada de 1970 els canacs es van organitzar en diversos partits i sindicats independentistes. La tensió entre canacs i l’Estat francès va generar un conflicte violent als anys 80 que va concloure amb els Acords de Matignon (1988), que van establir un sistema autonòmic. El 1998, pels Acords de Nouméa, la República va acceptar que Nova Caledònia celebri un referèndum d’autodeterminació entre 2014 i 2019.

Llengua. Territorials: 27 llengües canacs. Oficials: el francès. Nova Caledònia és un país molt divers des del punt de vista lingüístic. S’hi parlen fins a 27 llengües pròpies, els idiomes canacs, dels quals només n’hi ha un que tingui més de 10.000 parlants: el drehu. El francès, llengua imposada per la colonització, continua sent l’únic idioma oficial i, com a tal, és conegut i emprat per bona part de la població. Durant el segle XX, les diverses onades migratòries han dut més llengües al territori, entre les quals diverses d’Oceania i d’Àsia.