Introducció. Aceh (Acèh en acehnès) és un territori autònom dins de la República d’Indonèsia que es troba situat a l’extrem nord de l’illa de Sumatra. El poble acehnès és majoritari al seu país, malgrat que dins del territori hi ha altres pobles autòctons, com el gayo o l’alas. Els acehnesos van ser un dels primers pobles del sud-est asiàtic a islamitzar-se. La religió musulmana continua sent avui dia un element cabdal de la identitat d’Aceh, així com ho és, més en general, la voluntat de mantenir el seu estil estil de vida i una autonomia política davant de l’Estat indonesi. La llarga lluita d’Aceh pel seu autogovern va culminar amb l’obtenció d’un estatus especial d’autonomia el 2005.
Política. La política d’Aceh està dominada pel Partit d’Aceh, la formació sorgida de l’antiga guerrilla independentista, el GAM. El Partit d’Aceh controla les institucions d’autogovern local i advoca perquè aquestes tinguin el control total sobre els afers interns d’Aceh, deixant a Indonèsia tan sols la gestió dels afers exteriors. Hi ha d’altres formacions menors, algunes de les quals volen assegurar un clar caràcter islàmic en el govern d’Aceh, mentre que d’altres, en canvi, volen posar l’accent en la construcció d’una administració laica.
Claus d’actualitat. Després que Indonèsia i el GAM signessin l’acord de pau de 2005, l’any següent es van crear les institucions autònomes d’Aceh. El 2009 van tenir lloc eleccions per triar el Parlament d’Aceh, que va guanyar per àmplia majoria el Partit d’Aceh. L’administració acehnesa té sobre la taula els reptes d’enfortir la pau a Aceh a mig i llarg termini i de garantir que Indonèsia respecti l’autogovern del territori, especialment pel que fa al repartiment dels beneficis provinents dels recursos naturals. Un altre tema punyent és fins a quin punt l’islam, i especialment la interpretació restrictiva d’aquesta religió, ha de jugar un paper a la política del país. El 2009, l’organització prodrets humans Human Rights Watch va criticar la introducció a Aceh d’algunes disposicions legals basades en la xaria que, en la seva opinió, contravenen els drets fonamentals de les persones.
Més: Notícies sobre Aceh
Història. Amb presència islàmica com a mínim des del segle XIII, Aceh va convertir-se en sultanat al segle XVI. Aquest Estat va adquirir un notable poder a la zona de l’estret de Malacca entre els segles XVIII i XIX. L’any 1873, però, els holandesos van enviar el país i el van sotmetre com a colònia. Els ulemes van resistir l’ocupació europea fins al principi del segle XX. Acabada la Segona Guerra Mundial, Aceh va integrar-se a la nova República d’Indonèsia el 1949. El 1976 la guerrilla independentista del GAM va dur a terme una gran ofensiva contra els indonesis, cosa que va obrir la porta a un conflicte que havia de durar fins al 2005, quan els rebels i l’Estat van signar un acord de pau que atorgava una àmplia autonomia a Aceh.
Llengua. Territorials: acehnès, gayo, minangkabau, batak alas-kluet, nias i simeulue. Oficial: indonesi. Des del punt de vista lingüístic, Aceh viu una evident situació de diglòssia en què la llengua estatal, l’indonesi, compleix totes les funcions de prestigi -ús a l’administració, a l’ambit polític, a l’educació...-, mentre que l’acehnès i la resta de llengües pròpies s’empren sobretot en l’àmbit privat i familiar. Ara bé, l’emergència del nacionalisme acehnès i la seva arribada al poder a la zona a la primera dècada del segle XXI poden donar una oportunitat de millora per a la situació de la llengua acehnesa.

Ubicació geogràfica: Àsia. Aceh es troba situat a l'extrem nord de l'illa de Sumatra, a l'arxipèlag de la Sonda.
Superfície: 57.365 km2
Població: 4.163.250 habitants (dades oficials de juny de 2008)
Capital: Banda Aceh
Altres ciutats importants: Langsa, Lhokseumawe
Una guia de les nacions sense estat i pobles minoritzats del món.
Ofereix informació bàsica sobre les nacions, completada amb explicacions de fons sobre la història, llengua i organitzacions de cadascuna.
Actualment tenim llistades una quarantena de nacions, i treballem perquè constantment hi hagi noves incorporacions i actualitzacions. Consulteu la llista completa a la portada de la Naciopèdia.
Algunes de les fonts principals de què es nodreix la Naciopèdia per a l’elaboració dels seus continguts són:
Informes sobre conflictes i processos de pau d’organismes com l’International Crisis Group, la Chatham House, l’Escola de Cultura de Pau o el Berghof Center.
Les informacions sobre llengües es basen sobretot en les dades de L’aménagement linguistique dans le monde (complet estudi sobre les polítiques lingüístiques de tots els Estats), Mercator (dret i legislació lingüístics del continent europeu i la Mediterrània) i Euromosaic (informes de bona part de les llengües minoritzades de l’Europa dels 25).
També s’obtenen informacions generals d’enciclopèdies com Encylopaedia Britannica i Wikipedia.