Introducció. El Sudan del Sud (Junub Sudan en àrab de Juba) és un vast territori a la zona meridional de la República del Sudan. Des d’un punt de vista ètnic, lingüístic, religiós i històric, el Sudan del Sud presenta notables diferències respecte del Sudan i mostra més similituds amb altres estats de l’entorn. També és cert, però, que el Sudan del Sud té una enorme diversitat al seu si i que la cohesió interna periòdicament pateix sotracs, com evidencien els enfrontaments entre grups ètnics diferents, o entre clans, que s’han repetit al llarg dels darrers anys. Malgrat tot, els dirigents sud-sudanesos miren de construir una identitat comuna, la principal manifestació de la qual són les institucions d’autogovern que el país té reconegudes des de 2005.

Política. La representació política del Sudan del Sud és bàsicament en mans del Moviment d’Alliberament Popular del Sudan (SPLM, en les seves sigles en anglès), que és la força que controla les institucions sud-sudaneses. L’SPLM va ser l’organització que va aconseguir pactar l’autonomia per al Sudan del Sud el 2005 i la que va arrencar el Khartum el compromís de celebrar un referèndum d’independència el 2011.

Claus d’actualitat. Tot i que, a priori, el 2011 s’ha de celebrar un referèndum d’independència, els continuats endarreriments en la convocatòria d’eleccions al Sudan han portat els líders sud-sudanesos a sospitar que Khartum no complirà la seva paraula i que la votació no tindrà lloc en la data pactada. Un altre aspecte espinós de les relacions entre el Sudan del Sud i el Sudan és la delimitació final de la frontera entre ambdós territoris, especialment pel que fa a la regió d’Abyei, cosa que ha fet témer per un nou esclat violent. Un altre greu problema que no ha resolt el Sudan del Sud és el de la violència interior, ja sigui per l’obra d’algunes milícies o pels xocs entre ètnies rivals.

Més: Notícies sobre el Sudan del Sud

Història. El Sudan del Sud va delimitar-se, tal com el coneixem avui dia, durant l’època de la dominació britànica al territori (primera meitat del segle XX). A priori, Londres va tractar el territori com una colònia diferenciada del Sudan, però els nacionalistes sudanesos sempre van tenir en la seva agenda l’annexió del Sudan del Sud en qualsevol futur Sudan independent. El 1956, el Sudan sobirà, de majoria àrab i islàmica, inclou dins de les seves fronteres el Sudan del Sud, de majoria no àrab i cristiana o seguidora de religions africanes. Els sud-sudanesos es van alçar en armes contra Khartum durant la dècada de 1960, moviment que va assolir el seu punt àlgid amb la creació de l’SPLA/SPLM el 1983. El 2005, aquesta organització obtindrà l’autonomia per al Sudan del Sud i el compromís d’organitzar un referèndum d’independència el 2011.

Llengua. Territorials: diverses desenes. Les principals són el dinka, el nuer, el shilluk, el bari i el zande. Oficials: anglès i àrab. Com en el cas de molts altres països africans, el Sudan del Sud presenta una enorme diversitat lingüística. Sent el dinka la llengua amb més parlants nadius i l’àrab de Juba la parla que serveix com a lingua franca, la major part de les llengües parlades al Sudan del Sud pertanyen a la família nilosahariana o bé a la nigerocongolesa.