Introducció. Martinica (Matinik en crioll martiniquès) és un dels diversos territoris de la República Francesa a Amèrica, situació que és una herència dels temps del colonialisme. La majoria de la població de Martinica és descendent dels esclaus africans que hi van ser portats per treballar el camp. Aquestes persones continuen patint una notable discriminació econòmica en relació als martiniquesos blancs, que, sent aproximadament l’1% de la població local, posseeixen més de la meitat del territori de l’illa.
Política. Martinica busca des de fa dècades un increment del seu autogovern que respongui a les seves necessitats. Hi ha tres grans corrents respecte d’aquesta qüestió: els independentistes, que durant la primera dècada del segle XXI han augmentat el seu suport; els autonomistes, hereus del nacionalisme martiniquès d’Aimé Césaire, i per últim, els partidaris de mantenir l’statu quo.
Claus d’actualitat. Al principi de 2009 es van produir importants protestes contra el sistema econòmic i polític a Martinica, similars a les de la veïna Guadéloupe. Per superar la situació, el president francès, Nicolas Sarkozy, va prometre un referèndum d’autonomia, la celebració del qual va ser aprovada l’octubre. El vot es va fer el gener de 2010, però el 79% dels martiniquesos hi han votar en contra.
Història. Al segle XVII, els francesos van assentar-se a Martinica i van expulsar-ne la població indígena autòctona. França va importar-hi esclaus africans fins ben entrat el segle XIX, homes i dones que són els avantpassats de la major part de la població actual. A partir de mitjan segle XX, i sota el lideratge d’Aimé Césaire, la població martiniquesa denuncia la seva discriminació enfront de l’elit blanca i reclama l’autonomia de l’illa.
Llengua. Territorial: crioll martiniquès. Oficial: francès. Com a la resta de la República Francesa, el francès és l’única llengua oficial. Aquí, però, l’idioma d’ús habitual de la major part de la població és el crioll martiniquès, una parla basada en el francès, amb aportacions de diverses llengües europees i africanes. Durant el segle XX, alguns autors locals van començar a cultivar literàriament el crioll.

Ubicació geogràfica: Amèrica. Martinica és la tercera illa, en extensió, de les Petites Antilles. Se situa, aproximadament, al centre de l'arc que forma aquest arxipèlag, i que separa el mar Carib de l'oceà Atlàntic. Al nord es troba l'illa de Dominica i al sud, Saint Lucia, totes dues estats independents.
Superfície: 1.128 km2
Població: 403.830 habitants (cens oficial francès de 2006)
Capital: Fort-de-France
Altres ciutats importants: Le Lamentin, Le Robert, Schoelcher, Sainte-Marie, Le François
Una guia de les nacions sense estat i pobles minoritzats del món.
Ofereix informació bàsica sobre les nacions, completada amb explicacions de fons sobre la història, llengua i organitzacions de cadascuna.
Actualment tenim llistades una quarantena de nacions, i treballem perquè constantment hi hagi noves incorporacions i actualitzacions. Consulteu la llista completa a la portada de la Naciopèdia.
Algunes de les fonts principals de què es nodreix la Naciopèdia per a l’elaboració dels seus continguts són:
Informes sobre conflictes i processos de pau d’organismes com l’International Crisis Group, la Chatham House, l’Escola de Cultura de Pau o el Berghof Center.
Les informacions sobre llengües es basen sobretot en les dades de L’aménagement linguistique dans le monde (complet estudi sobre les polítiques lingüístiques de tots els Estats), Mercator (dret i legislació lingüístics del continent europeu i la Mediterrània) i Euromosaic (informes de bona part de les llengües minoritzades de l’Europa dels 25).
També s’obtenen informacions generals d’enciclopèdies com Encylopaedia Britannica i Wikipedia.