Introducció. Els maoris (māori en llengua maori) són el poble autòcton de Nova Zelanda (que ells anomenen Aotearoa), arribats a l’arxipèlag al voltant de 500 anys abans que els primers europeus. Els maoris, única població de Nova Zelanda durant mig mil·leni, constitueixen a l’inici del segle XXI gairebé el 15% dels seus habitants. Llargament discriminats des del segle XIX per l’Imperi britànic primer i l’Estat neozelandès després, els maoris viuen des de mitjan segle XX la recuperació del seu orgull com a poble i d’una part del seu poder polític i econòmic.

Política. Els maoris tenen garantida la seva representació al Parlament de Nova Zelanda per dues vies. Una, els set escons (d’un total de 122) que els són reservats exclusivament per a ells; l’altra, a través dels candidats maoris que són escollits per l’electorat (fora dels escons reservats). Des de 2004 existeix una formació centrada exclusivament en la defensa dels drets dels maoris, el Partit Maori. D’altra banda, el Govern neozelandès sempre té un ministeri d’Afers Maoris, que habitualment ocupa un membre d’aquest poble.

Claus d’actualitat. Des de 1975 i fins a l’actualitat, un dels aspectes que ha centrat l’activitat política dels maoris respecte de l’Estat neozelandès han estat les negociacions per tancar totes les disputes territorials originades a partir de la signatura del Tractat de Waitangi (1840) entre l’Imperi britànic i diversos caps maoris. Un dels acords recents més significatius va ser el de Treelords, que va suposar el retorn de 176.000 hectàrees de territori a mans maoris. Algunes tribus, com el tuhoe, volen que se’ls reconegui alguna mena d’autonomia territorial, i continuen negociant amb el Govern. D’altra banda, un dels principals reptes de la comunitat maori i de la societat neozelandesa en general és reduir la distància que encara avui separa maoris i descendents d’europeus en aspectes com els ingressos econòmics, l’esperança de vida o els indicadors de salut.

Més: Notícies sobre el poble maori

Història. Procedents de la Polinèsia, els maoris es van assentar a Nova Zelanda cap a l’any 1300. El seu territori va començar a ser colonitzat pels europeus al voltant del 1800, i quaranta anys després, l’arxipèlag va ser annexionat a l’Imperi britànic mitjançant la signatura del controvertit Tractat de Waitangi. Els maoris mai van acceptar les confiscacions de terres dutes a terme pels colons a partir de llavors, i van iniciar una llarga lluita que, entre 1860 i 1870, va ser violenta. A partir de 1960, els maoris van posar dempeus un moviment d’autoafirmació que els va conduir a la recuperació de part dels seus territoris (gràcies als tractats signats amb l’Estat neozelandès) i a la valorització de la seva llengua i cultura.

Llengua. Territorial: maori. Oficials: maori, anglès. El maori és una llengua de la família austronèsica que, fins al 1800, va ser l’única parlada a Nova Zelanda. Més de 150.000 persones conserven avui l’ús de la llengua, que ha vist el seu estatus enfortit durant les darreres dècades, i especialment a partir de 1987, quan va ser declarada oficial i va avançar el seu espai a les escoles. Malgrat això, l’idioma es troba en desavantatge davant de l’anglès i la majoria dels maoris n’han perdut l’ús.