Introducció. El Caixmir és un antic estat principesc situat a l’extrem nord del subcontinent indi i de l’Himàlaia, i que actualment es troba dividit entre l’Índia, el Pakistan i la Xina. Compost per un conjunt de territoris força diferents entre ells -tant geogràficament com cultural-, la possessió de la totalitat del Caixmir és reivindicada tant pel Pakistan com per l’Índia des de fa més de mig segle. Alhora, diversos moviments polítics locals reivindiquen un major autogovern o la independència de tota la regió o d’alguna de les seves parts (sobretot, a la Vall del Caixmir, al Gilgit-Baltistan i al Ladakh).

Divisió i aclariments terminològics. Per «Caixmir» o «Caixmir històric» ens referim a tot el territori de l’antic estat principesc de Jammu i Caixmir, avui repartit entre l’Índia, el Pakistan i la Xina. Aquesta àrea es divideix en sis sectors principals: sota control de l’Índia, es troben la Vall del Caixmir (de majoria musulmana), Jammu (de majoria hinduista) i el Ladakh (budista i musulmà). Tots tres junts formen l’estat indi federat de Jammu i Caixmir. Sota control del Pakistan hi ha l’Azad Caixmir i el Gilgit-Baltistan (tots dos de majoria musulmana), cadascun dels quals és una divisió administrativa de primer nivell de l’Estat pakistanès. I sota domini de la Xina hi ha l’àrea bàsicament despoblada d’Aksai Chin, administrada com a territori del Xinjiang Uigur (Turquestan Oriental).

Política. Excepte Aksai Chin, tot el Caixmir es troba inclòs en entitats polítiques subestatals que gaudeixen d’algun tipus d’autogovern i que compten, totes elles, amb assemblees pròpies, escollides per sufragi. Oficialment, l’estat indi de Jammu i Caixmir considera que el seu territori correspon totalment al de l’antic estat principesc; el mateix, a la inversa, es pot dir de l’estat pakistanès d’Azad Caixmir. Dins de Jammu i Caixmir, i al costat dels partits estatalistes indis, hi ha formacions caixmiris que es divideixen en dos corrents principals, un l’autonomista, i l’altre l’independentista. Al Ladakh hi ha un moviment que reclama la separació d’aquest territori de Jammu i Caixmir i la seva constitució en territori de la unió de l’Índia. Al Gilgit-Baltistan, un altre moviment reivindica l’establiment d’un estat independent.

Claus d’actualitat. La Vall del Caixmir és l’epicentre del descontentament caixmiri amb l’ocupació índia del territori; tant el 2008 com el 2010 han esclatat greus incidents violents a la regió. Des de 2005 la coalició de partits caixmiris de l’APHC, que defensa el dret a l’autodeterminació del Caixmir, negocia amb l’Índia i el Pakistan per trobar una sortida negociada al conflicte. Estudis d’opinió recents indiquen que a la Vall del Caixmir hi ha una àmplia majoria independentista, però l’Índia tan sols ofereix una autonomia incrementada i el relaxament dels controls a la frontera amb el Pakistan.

Més: Notícies sobre el Caixmir

Història. L’estat principesc de Jammu i Caixmir es va crear a mitjan segle XIX mercès a un acord entre el Regne Unit i el príncep de Jammu. El territori va romandre com a estat associat a l’Índia britànica fins que, l’any 1947, el Regne Unit va aprovar la partició de la seva possessió del subcontinent en dos nous estats: l’Índia i el Pakistan. Malgrat que la majoria de la població era musulmana, el sobirà de Jammu i Caixmir va decidir integrar el seu país a l’Índia. El Pakistan no ho va acceptar i Jammu i Caixmir va quedar dividit entre els dos estats fins al dia d’avui. Al final de la dècada de 1980 va esclatar una revolta antiíndia que, amb èpoques de més intensitat o menys, es manté fins avui.

Llengua. Territorials: caixmiri, pahari, dogri, ladakhi, shina, balti i d’altres. Oficials: urdú als territoris controlats pel Pakistan i l’Índia. El territori del Caixmir és força divers des del punt de vista lingüístic, sobretot l’àrea coneguda amb el nom de Gilgit-Baltistan. La llengua amb més parlants del país és el caixmiri, predominant a la Vall del Caixmir, on malgrat ser l’idioma més estès no gaudeix d’oficialitat ni està gaire implementat al sistema educatiu.