Introducció. Escòcia (Scotland en scots, Alba en gaèlic escocès) és una de les nacions sense estat amb un sentiment d’identitat més fort de tot Europa. Els seus habitants sempre han mantingut la consciència de ser un poble diferenciat, i malgrat haver perdut les seves institucions polítiques durant quasi tres segles, la seva insistència per organitzar-se col·lectivament ha permès a Escòcia de recuperar un cert marge d’autonomia, amb el seu Parlament i Govern al capdavant.

Política. El moviment polític escocès s’organitza sobretot en una gran formació política, el Partit Nacional Escocès, que acapara una gran part del vot nacionalista. És un dels pocs partits obertament independentistes que són hegemònics dins de la seva nació. La força social del nacionalisme escocès fa que els partits unionistes britànics estiguin d’acord amb l’autonomia d’Escòcia, i fins i tot estiguin disposats a incrementar-ne l’autogovern.

Claus d’actualitat. El referèndum d’autodeterminació que el president escocès, Alex Salmond, vol organitzar l’any 2010 centra el gran debat polític d’Escòcia. Els independentistes són al Govern des de 2007, però no tenen majoria al Parlament, cosa que els obliga a buscar un pacte amb els partits unionistes sobre la convocatòria de la consulta, cosa que de moment no és possible. Salmond lliga la viabilitat de la independència amb els beneficis de l’extracció de petroli, hidrocarbur del qual Escòcia té importants reserves a la mar del Nord.

Més: Notícies sobre Escòcia

Història. Escòcia, sobirana durant bona part de la seva història des del segle I dC fins al XVII, va perdre les seves institucions de govern el 1707, quan el Parlament escocès va aprovar la seva autodissolució. A partir de llavors, només Westminster, a Londres, va tenir la capacitat de legislar per a Escòcia. Al segle XIX es van començar a organitzar políticament els partidaris de recuperar l’autonomia d’Escòcia. Van ser els precursors del modern nacionalisme escocès, que va anar prenent protagonisme al llarg del segle XX, fins aconseguir el restabliment del Parlament i del Govern escocesos el 1997.

Llengua. Territorials: scots, gaèlic escocès. Oficials: anglès, gaèlic escocès. La representant local de la família celta, el gaèlic escocès, manté la seva vitalitat a les illes Hèbrides i en alguns indrets de les Highlands del nord del país. Malgrat el seu feble nombre de parlants (al voltant de 50.000), el seu estatus legal ha estat igualat al de l’anglès. El Govern escocès mira d’estendre’n el coneixement a tot el territori nacional mitjançant cursos i programes a la televisió. L’scots, tot i que territorialment està més estès, té una presència oficial molt més limitada.