Introducció. Bretanya (Breizh en bretó, Bertaèyn en gal·ló) és l’única nació celta europea continental, totes les altres sent insulars. Amb una identitat molt arrelada i una idea clara dels límits i els trets diferencials del seu país, els bretons es troben dividits avui dia en dues regions franceses diferents: la regió de Bretanya i el departament del Loira Atlàntic, a la regió del País del Loira.

Política. El moviment polític bretó és organitzat en diverses formacions polítiques, algunes de les quals tenen prou suport com per ser presents al Parlament de Bretanya i a tot un seguit de municipis del país -fins i tot amb alguna alcaldia. Hi ha dues grans tendències dins del nacionalisme bretó actual: la majoritària, representada per partits com l’UDB, reivindica un Estatut d’autonomia de Bretanya dins de la República Francesa. La minoritària propugna la independència total del país.

Claus d’actualitat. Al centre del debat polític i social bretó hi ha la qüestió de la reunificació de la Bretanya històrica, és a dir, que el departament del Loira Atlàntic entri a la regió de Bretanya. La reorganització política de l’Estat francès, en principi, ho preveu. La ciutadania bretona demana, a més, que el Parlament i el Govern bretons rebin més poders des de París en el marc d’una profunda descentralització de la República. L’altra gran qüestió és la defensa de la llengua: pocs infants parlen bretó avui dia, però les escoles d’immersió lingüística Diwan continuen la seva tasca d’ensenyar en i el bretó, alhora que la societat es mobilitza per demanar polítiques favorables a l’idioma.

Més: Notícies sobre Bretanya

Història. El ducat de Bretanya va mantenir l’autonomia política fins al segle XVI, quan el país va quedar incorporat a França, situació que s’ha mantingut fins al dia d’avui. Caldrà esperar fins al segle XX per assistir al naixement del modern nacionalisme bretó i de la reivindicació de la llengua i la cultura del país. Superada una situació molt complicada durant la Segona Guerra Mundial, el bretonisme polític esdevindrà una força amb una presència continuada a Bretanya des de la dècada de 1960.

Llengua. Territorials: bretó, gal·ló (llengua d’oil). Oficial: francès. El bretó, parent pròxim del gal·lès i el còrnic, és una de les llengües parlades al territori de la República que més ha patit l’impacte de la política d’anorreament cultural practicada per París contra tots els idiomes que no siguin el francès. La taxa de transmissió intergeneracional és extremadament baixa, i avui dia es calculen en menys de 200.000 els parlants de bretó. Malgrat això, una nova consciència lingüística i l’aprenentatge del bretó a les escoles Diwan i també en alguns centres públics permeten albirar, si més no, la supervivència de l’idioma, encara que sigui en cercles reduïts.