Introducció. Galícia (Galicia o Galiza en gallec) és una nació d’arrels culturals celtes i llatines que es troba al nord-oest de la península Ibèrica Està vinculada geogràficament i històricament a països del seu entorn com Astúries o Portugal, però a causa dels grans fluxos migratoris que han abandonat Galícia als segles XIX i XX, també manté lligams amb nacions més allunyades, com l’argentina o la catalana, per exemple. Des del principi dels anys 1980, els gallecs gaudeixen de les seves institucions d’autogovern (limitat) dins del marc de l’Estat de les autonomies espanyol. Part del nacionalisme gallec considera que les comarques d’Eo-Navia (Astúries), el Bierzo i As Portelas (Castella i Lleó) formen part del territori de la nació gallega.

Política. La reivindicació de la nació gallega, que socialment sostenen diverses entitats i xarxes ciutadanes, està representada políticament per part del Bloc Nacionalista Gallec. Aquesta formació, sorgida de la unió de diverses forces polítiques, va experimentar un important creixement al llarg dels anys 1990 que li van permetre accedir al Govern de Galícia des de 2005 fins a 2009, en coalició amb els socialistes. Sense renunciar a la independència, la tendència majoritària del nacionalisme gallec reivindica avui una important ampliació de l’autogovern de Galícia dins d’Espanya.

Claus d’actualitat. Els tres grans partits amb implantació a Galícia (el Bloc Nacionalista, més el Partit Socialista i el Partit Popular) debaten des de fan anys la necessitat de reformar l’Estatut d’autonomia de Galícia. Els seus punts de vista divergeixen força: els nacionalistes gallecs volen ampliar notablement les competències de les institucions gallegues, mentre que els altres dos partits són refractaris a grans canvis. D’altra banda, des de 2005 el Govern gallec havia intentat dur a terme mesures a favor de la llengua i la cultura gallegues, però els avanços en aquest terreny s’han vist aturats per la victòria dels conservadors espanyols a les eleccions de 2009. Les associacions galleguistes han demostrat que pensen plantar cara en defensa del gallec.

Més: Notícies sobre Galícia

Història. Breument independent durant el segle XI, Galícia va ser annexionada pels sobirans castellans i va restar incorporada a Castella -més endavant, Espanya- fins a l’actualitat. Durant el segle XIX, fins a un milió de gallecs van marxar del país, sobretot en direcció a Amèrica. Al llarg del segle XX va anar prenent forma el nacionalisme gallec, que finalment va acabar aconseguint l’autonomia política per al país el 1981.

Llengua. Territorial: gallec. Oficials: gallec, espanyol. La llengua gallega ha resistit amb molta força a Galícia fins a la darreria del segle XX. D’ençà, però, i amb origen als centres urbans, s’ha iniciat -i accelerat poc després- un intens procés de substitució lingüística a favor de l’espanyol. El gallec és emprat a l’escola i a l’administració, però les capes de població més joves estan usant cada cop més l’espanyol entre elles. Encara roman viva la controvèrsia sobre si el gallec és una llengua separada del portuguès i, per tant, ha de mantenir la seva ortografia actual (tesi oficial de les institucions oficials gallegues i espanyoles), o bé si és una variant portuguesa que hauria d’adoptar unes normes més aproximades a aquesta llengua.