Introducció. Culturalment i físicament allunyada del centre de decisió parisenc, Còrsega (Corsica en cors) és una de les nacions sense estat de la República Francesa on el moviment polític local té més força. L’illa disposa d’un Estatut com a col·lectivitat territorial que li atorga una autonomia molt limitada, encara que més gran que la resta de regions franceses de la metròpoli.

Política. A l’illa es poden distingir tres grans tendències pel que fa a la qüestió nacional: la unionista, que propugna el manteniment del statu quo (com proposen els grans partits francesos); l’autonomista, partidària que Còrsega esdevingui una veritable autonomia dins de la República; i la independentista, que reclama la conversió de Còrsega en un Estat sobirà.

Claus d’actualitat. El moviment nacional cors s’ha bolcat a denunciar la insostenibilitat social, econòmica i ecològica del pla PADDUC, que França vol aplicar-hi. A banda de les reivindicacions polítiques autonomistes i independentistes, és molt present la demanda de suport oficial a la llengua i la cultura corses. Roman viva la qüestió de la violència política, encarnada principalment pel FLNC.

Més: Notícies sobre Còrsega

Història. Després de passar per diverses mans durant l’edat mitjana, Còrsega passa a França el segle XVI. Al XVIII viu l’experiència de la sobirania nacional mercès a Pasquale Paoli. A la darreria del segle, França recupera el control de l’illa, situació que romandrà sense canvis fins a l’actualitat.

Llengua. Territorials: cors i lígur. Oficial: francès. Com la resta de llengües minoritzades de França, el cors pateix una situació de greu desavantatge davant del francès. El moviment cultural i nacional cors considera que ni París ni el Govern cors no fan prou per impulsar la llengua, que va perdent parlants progressivament.