Introducció. Alsàcia (Elsass en alemany) és un país de cultura germànica situat a la ribera esquerra del riu Rin, amb una peculiar història de frontera entre dos gegants europeus, França i Alemanya. Reclamada com a pròpia per ambdues potències al llarg dels darrers segles, Alsàcia ha desenvolupat una identitat pròpia que li ha acabat valent conformar una de les regions de la República Francesa amb uns trets diferencials més definits. Com a cruïlla de l’Europa llatina i la germànica, la seva capital, Estrasburg, va ser triada seu del Parlament Europeu. Com a herència del seu passat, Alsàcia encara conserva alguns trets jurídics característics que la diferencien de França.

Política. El nacionalisme alsacià mira de fer-se un forat, tasca difícil davant la gran força dels principals partits estatals francesos. Les principals formacions estrictament alsacianes són Unser Land, que reivindica l’autonomia d’Alsàcia dins de la República Francesa, el bilingüisme social en francès i alemany i una major aproximació a les regions germàniques de la Mosel·la (dins de la regió de la Lorena, a França), el Sarre (a Alemanya) i Luxemburg, i Alsace d’Abord, un partit habitualment considerat d’extrema dreta que també reclama l’autonomia d’Alsàcia i que, fins el 2004, tenia representants escollits al Consell Regional d’Alsàcia.

Claus d’actualitat. Algunes entitats del país, com Cultura i Bilingüisme, van demanar el 2008 al president de la República que s’admetés l’ús oficial de l’alemany a Alsàcia. La petició se sustenta en el fet que, des de l’any passat, la Constitució francesa reconeix l’existència d’altres llengües dins del territori francès, una riquesa que el text qualifica de patrimoni. El mateix any, era el propi Consell de l’Alt Rin qui proclamava que l’ús de la parla alsaciana és un actiu per als treballadors del país i un benefici per al turisme d’Alsàcia. Del punt de vista polític, Alsàcia continua sent gestionada com una regió francesa més, amb un autogovern molt limitat.

Més: Notícies sobre Alsàcia

Història. Fins a mitjan segle XVII, Alsàcia va estar vinculada a l’àmbit polític imperial alemany. A partir de llavors, el país va passar diverses vegades de mans alemanyes a franceses, i viceversa. El 1911, Alsàcia (a la qual és unida la Mosel·la) obté una Constitució, aprovada pel Parlament de l’Imperi Alemany. El 1918, però, Alsàcia passa a mans franceses, situació que romandrà inalterada fins avui (exceptuant el lapse de la Segona Guerra Mundial, en què els nazis l’ocupen i l’annexionen a Alemanya).

Llengua. Territorials: alemanya (alsacià i fràncic), francès (lorenès), jiddisch. Oficial: francès. L’alsacià, la parla pròpia més estesa, és una varietat de l’alt alemany. El seu ús ha davallat força durant el segle XX, però la proximitat del país a Alemanya i la força de la llengua alemanya han jugat a favor del manteniment de l’idioma, encara que sigui estudiat com a llengua estrangera per part de molta gent. En alguns municipis encara es parla la variant local del francès, el lorenès, que es troba en un estat molt avançat de substitució lingüística. El jiddisch alsacià, per la seva part, es manté amb moltes dificultats entre les comunitats jueves urbanes.