Introducció. Frísia (Fryslân en frisó) és un país marítim de la costa de la mar del Nord, avui constituït com a província dels Països Baixos. Amb una autogovern molt limitat, Frísia no es caracteritza actualment per un elevat grau de reivindicacions ni de tensió amb l’Estat neerlandès. La present informació sobre Frísia cobreix tan sols el territori considerat com a tal dins dels Països Baixos, però existeixen unes altres dues zones, al nord d’Alemanya, que reivindiquen una herència cultural frisona.

Política. El nacionalisme frisó, mercès a la seva organització en el Partit Nacionalista Frisó, manté una presència continuada al Parlament de Frísia i també a bona part dels ajuntaments del país. El moviment frisó reivindica la promoció de la llengua i de la cultura frisones i un increment de l’autogovern frisó a través de la federalització dels Països Baixos.

Claus d’actualitat. El nacionalisme frisó, representat per l’FNP, va aconseguir un dels seus millors resultats a les eleccions municipals de 2010. L’èxit va coincidir amb l’amenaça que la província de Frísia fos subsumida en una gran regió del nord dels Països Baixos. D’altra banda, la reivindicació lingüística apareix de tant en tant al debat polític. Una de les darreres ocasions va ser el 2008, quan els polítics i la ciutadania frisona van reclamar que la Constitució dels Països Baixos reconegués la seva llengua. El frisó és prou conegut per la ciutadania del país (74,6% el 2007), però la gent jove el parla menys que la gent gran.

Més: Notícies sobre Frísia

Història. Independent al segle VII, Frísia va ser annexionada pels francs, per passar després a mans de l’Imperi Romà Germànic. Al segle XVI va quedar sotmesa a la dinastia dels Habsburg, fins que va assolir la independència, juntament amb la resta de províncies dels Països Baixos el 1648. Des d’ençà, i a excepció del període napoleònic, el seu destí ha estat unit al d’aquest estat. Al llarg del segle XIX va sorgir un interès per la cultura frisona, que al XX es va organitzar en forma de moviment nacionalista.

Llengua. Territorials: frisó, baix saxó, frisó urbà. Oficial: neerlandès. El poble frisó manté un grau de coneixement de la llengua frisona bastant elevat, si s’ha de fer cas de les darreres xifres oficials: el 2007, tres quartes parts dels habitants de Frísia declaraven parlar-lo. Com a llengua minoritzada que és, però, pateix una situació de diglòssia que la deixa en desavantatge respecte del neerlandès. En una situació més precària estan les altres dues parles pròpies del país: el baix saxó i el frisó urbà.