Introducció. El Friül (Friûl en friülès, Furlanija en eslovè, Friaul en alemany) és un país que s’estén dels Alps a la Mediterrània i que manté una identitat diferenciada dels seus veïns, en una zona d’Europa que és veritable cruïlla entre les àrees llatina, germànica i eslava. El Friül, al qual va ser agregat el territori de Trieste (històricament pertanyent la regió de la Venècia Júlia), és un dels únics cinc territoris de la República Italiana que gaudeix d’un Estatut especial d’autonomia, conseqüència de la seva particularitat nacional. La comarca de Puart (Portogruaro) i el municipi de Sapade (Sappada), històricament friüleses, pertanyen actualment a la regió del Vènet.
Política. Diversos petits partits friülesos mantenen la reivindicació nacional del Friül a l’eix dels seus programes, però com a d’altres zones del nord d’Itàlia, és la Lliga Nord qui aglutina bona part del vot que no va a parar a cap dels grans partits estatals. La secció local de la Lliga reclama més autonomia per al Govern regional i que els impostos del Friül romanguin al territori. D’altra banda, la petita minoria eslovena de l’est del Friül disposa del seu propi partit, Slovenska Skupnost, que en defensa els drets culturals.
Claus d’actualitat. Com en d’altres zones de la República Italiana, un dels eixos del debat polític més importants dels darrers anys és la conversió d’Itàlia en un Estat federal. Aquesta reivindicació l’encapçala la Lliga Nord, formació que té implantació al Friül. El 2008, el president del Friül, Renzo Tondo, reclamava que la reforma federal permetés que les regions poguessin establir relacions bilaterals entre elles i amb executius estrangers. El Govern friülès mira de fer encaixar les demandes de major autogovern i control fiscal per part del Friül amb el manteniment dels subsidis que el país rep de part de l’Estat central. Pel que fa a la qüestió de la llengua, el Friül va aprovar el 2007 una llei que garantia una major presència del friülès a l’escola, però el Tribunal Constitucional italià ha invalidat una part substancial de la normativa aquest 2009.
Història. Constituïda com a ducat durant l’alta edat mitjana, el Friül va integrar-se dins de la República Veneciana al segle XV. Després d’una sagnant revolta que s’estendrà durant gairebé mig segle XVI, els friülesos romandran sota domini venecià fins que, després de les guerres napoleòniques, el país passa a mans austríaques. En el moment de la unificació italiana, el Friül quedarà dividit entre Itàlia i Àustria (1866). Reunificat al segle XX, el Friül va accedir a l’autonomia política el 1963.
Llengua. Territorials: friülès, eslovè, alemany, vènet. Oficial: italià, eslovè (en alguns municipis). Una de les principals llengües minoritzades de l’Estat italià, el friülès és parlat per més de mig milió de persones arreu del Friül històric, exceptuant les valls eslovenes orientals. Malgrat un ús social bastant estès i el caràcter de regió autònoma de què disposa el Friül, la llengua no ha estat oficialitzada.

Ubicació geogràfica: Europa central. A grans trets, el Friül s'estén per la zona compresa entre els rius Livence (Livenza, a l'oest) i Timâf (Timavo, a l'est), els Alps al nord i la mar Adriàtica al sud.
Superfície: 8.240 km2
Població: 1.060.000 habitants (estimació de 2005)
Capital: Udin (Udine)
Altres ciutats importants: Pordenon (Pordenone), Gurize (Gorizia), Puart (Portogruaro), Sacîl (Sacile)
Una guia de les nacions sense estat i pobles minoritzats del món.
Ofereix informació bàsica sobre les nacions, completada amb explicacions de fons sobre la història, llengua i organitzacions de cadascuna.
Actualment tenim llistades una quarantena de nacions, i treballem perquè constantment hi hagi noves incorporacions i actualitzacions. Consulteu la llista completa a la portada de la Naciopèdia.
Algunes de les fonts principals de què es nodreix la Naciopèdia per a l’elaboració dels seus continguts són:
Informes sobre conflictes i processos de pau d’organismes com l’International Crisis Group, la Chatham House, l’Escola de Cultura de Pau o el Berghof Center.
Les informacions sobre llengües es basen sobretot en les dades de L’aménagement linguistique dans le monde (complet estudi sobre les polítiques lingüístiques de tots els Estats), Mercator (dret i legislació lingüístics del continent europeu i la Mediterrània) i Euromosaic (informes de bona part de les llengües minoritzades de l’Europa dels 25).
També s’obtenen informacions generals d’enciclopèdies com Encylopaedia Britannica i Wikipedia.