Introducció. El Friül (Friûl en friülès, Furlanija en eslovè, Friaul en alemany) és un país que s’estén dels Alps a la Mediterrània i que manté una identitat diferenciada dels seus veïns, en una zona d’Europa que és veritable cruïlla entre les àrees llatina, germànica i eslava. El Friül, al qual va ser agregat el territori de Trieste (històricament pertanyent la regió de la Venècia Júlia), és un dels únics cinc territoris de la República Italiana que gaudeix d’un Estatut especial d’autonomia, conseqüència de la seva particularitat nacional. La comarca de Puart (Portogruaro) i el municipi de Sapade (Sappada), històricament friüleses, pertanyen actualment a la regió del Vènet.

Política. Diversos petits partits friülesos mantenen la reivindicació nacional del Friül a l’eix dels seus programes, però com a d’altres zones del nord d’Itàlia, és la Lliga Nord qui aglutina bona part del vot que no va a parar a cap dels grans partits estatals. La secció local de la Lliga reclama més autonomia per al Govern regional i que els impostos del Friül romanguin al territori. D’altra banda, la petita minoria eslovena de l’est del Friül disposa del seu propi partit, Slovenska Skupnost, que en defensa els drets culturals.

Claus d’actualitat. Com en d’altres zones de la República Italiana, un dels eixos del debat polític més importants dels darrers anys és la conversió d’Itàlia en un Estat federal. Aquesta reivindicació l’encapçala la Lliga Nord, formació que té implantació al Friül. El 2008, el president del Friül, Renzo Tondo, reclamava que la reforma federal permetés que les regions poguessin establir relacions bilaterals entre elles i amb executius estrangers. El Govern friülès mira de fer encaixar les demandes de major autogovern i control fiscal per part del Friül amb el manteniment dels subsidis que el país rep de part de l’Estat central. Pel que fa a la qüestió de la llengua, el Friül va aprovar el 2007 una llei que garantia una major presència del friülès a l’escola, però el Tribunal Constitucional italià ha invalidat una part substancial de la normativa aquest 2009.

Més: Notícies sobre el Friül

Història. Constituïda com a ducat durant l’alta edat mitjana, el Friül va integrar-se dins de la República Veneciana al segle XV. Després d’una sagnant revolta que s’estendrà durant gairebé mig segle XVI, els friülesos romandran sota domini venecià fins que, després de les guerres napoleòniques, el país passa a mans austríaques. En el moment de la unificació italiana, el Friül quedarà dividit entre Itàlia i Àustria (1866). Reunificat al segle XX, el Friül va accedir a l’autonomia política el 1963.

Llengua. Territorials: friülès, eslovè, alemany, vènet. Oficial: italià, eslovè (en alguns municipis). Una de les principals llengües minoritzades de l’Estat italià, el friülès és parlat per més de mig milió de persones arreu del Friül històric, exceptuant les valls eslovenes orientals. Malgrat un ús social bastant estès i el caràcter de regió autònoma de què disposa el Friül, la llengua no ha estat oficialitzada.